Segona sessió de Moviavis

La segona sessió ha estat marcada per un succés molt impactant per a tots. El Pdc de Navas té la seva oficina enfront de l'institut Joan Fuster on aquest matí ha ocorregut la desgràcia d'un mestre mort per un alumne. Ens han desallotjat a tots i ens han retingut a la plaça al voltant. Després he pogut donar la segona sessió i encara que hem ballat i gaudit d'una estona de moviment l'aire estava impregnat de mala sensació.
Cal dir que jo treballo com a monitora de ball a l'institut i ho he viscut d'una forma molt especial que vull compartir donat que pot estar relacionat amb aspectes de la psicopedagogia personal i de la psicopedagogia que hem d'oferir a les demes.
La sensació personal és indescriptible la veritat, és una barreja d'emocions, alhora indignació, tristesa rabia. Diguem que no em puc creure el que ha passat, l'institut és com casa meva en el sentit sentimental, fa anys que estic treballant i es com si m'haguessin ferit a mi directament, estic per tant en aquesta fase de dol i de xoc. Per tant si jo em sento així que no visc la rutina diària del centre no puc arribar a imaginar 100% com pot estar tant els alumnes com tota la comunitat educativa del centre. Vull empatitzar amb ells i els hi he ofert la meva ajuda incondicional a tots ells.
Una situació dramàtica que ha tocat viure a uns alumnes que ja es caracteritzaven per la seva unitat i per les seves ganes de fer coses junts i això hi ha comentat i han demostrat la seva força i unitat.
Sincerament un succés inimaginable que ens està tocant viure i on la societat de Navas i de Sant Andreu demostra la seva solidaritat.
Personalment necessito deixar passar el temps per poder reprendre les classes que hi faig al centre i intentar tornar a la normalitat que crec que serà quasi impossible.
Un cop més destacada la meva sensació d'incredulitat i de dol on sento al Joan Fuster molt meu i avui serà de tots