Supòsits teòrics del projecte
Les habilitats socials no tenen una
difícil única i consensuada, ja que en el camp científic sorgeixen moltes
distorsions entre els autors que tracten el tema.
D'altra banda definim les habilitats socials són un conjunt de conductes que s'aprenen de forma natural i que per tant es poden ensenyar i modificar al llarg de la vida i es manifesten en les relacions intensionals.
Les habilitats socials contemplen unes normes socials, morals i legals adaptades al context sociocultural on es duen a terme. Orientades però, al reforçament ambiental, social i autoreforç
D'altra banda definim les habilitats socials són un conjunt de conductes que s'aprenen de forma natural i que per tant es poden ensenyar i modificar al llarg de la vida i es manifesten en les relacions intensionals.
Les habilitats socials contemplen unes normes socials, morals i legals adaptades al context sociocultural on es duen a terme. Orientades però, al reforçament ambiental, social i autoreforç
Les habilitats socials doten a les persones de major
capacitat d'arribar als objectius que es proposin... mantenint així la seva
autoestima i sense perjudicar a persones del voltant.
Aquestes conductes se simplifiquen en el domini de les habilitats de comunicació i requereixen un bon autocontrol emocional.
Aquestes conductes se simplifiquen en el domini de les habilitats de comunicació i requereixen un bon autocontrol emocional.
Origen i desenvolupament
Encara que sempre ha estat font d'estudi i de preocupació del camp psicològic. Les habilitats socials no es comencen analitzar fins a començament dels anys 70.
Trobem l'origen en 1949, añs Estats Units amb l'autor Salter considerat un dels pares de la "teràpia de conducta""Conditioned Reflex Therapy"
A Europa Argyle y Kendon (1967) relacionaven les habilitats socials amb la psicologia social relaciona com una activitat organitzada i coordinada cap a un objecte o situació que implica uns mecanismes sensorials, mentals i motors.
Encara que sempre ha estat font d'estudi i de preocupació del camp psicològic. Les habilitats socials no es comencen analitzar fins a començament dels anys 70.
Trobem l'origen en 1949, añs Estats Units amb l'autor Salter considerat un dels pares de la "teràpia de conducta""Conditioned Reflex Therapy"
A Europa Argyle y Kendon (1967) relacionaven les habilitats socials amb la psicologia social relaciona com una activitat organitzada i coordinada cap a un objecte o situació que implica uns mecanismes sensorials, mentals i motors.
Funcions.
Segons Gil y León (1995), les habilitats socials tenen la funció de
Segons Gil y León (1995), les habilitats socials tenen la funció de
- interpersonals. Una bona
relació i comunicació són la base per a posterior relacions amb altres
col·lectius.
- Impedeixen el bloquejament del reforçament social de les
persones significatives per al subjecte.
- Disminueix els estres i
l'ansietat davant de diferents situacions.
- Mantenir i millorar
l'autoestima i l'autoconcepte.
- Reforçar situacions d'interacció
socialMantenir o millorar les relacions
Model teòric.
Les habilitats socials són conductes que s'aprenen de forma natural. Destaquem dues teories. La teoria de l'aprenentatge social..
Les habilitats socials són conductes que s'aprenen de forma natural. Destaquem dues teories. La teoria de l'aprenentatge social..
Teoria de l'aprenentatge
social. Albert Bandura.
La teoria de Bandura es basa en el condicionament operant de Burrhus Frederic Skinner (1938) qui diu que la conducta aquesta regulada per les conseqüències del medi on es desenvolupa.
L'esquema d'aprenentatge és el de estimul, resposta, conseqüència (positiva o negativa).
Llavors la nostra conducta es modifica en qüestions de les conseqüències als estímuls.
Les habilitats socials s'adquireixen amb el reforçament positiu i directe. aprenentatge observacional mitjançant el desenvolupament d'expectatives cognitives respecte a situacions interpersonals i retroalimentació personal.
La teoria de Bandura es basa en el condicionament operant de Burrhus Frederic Skinner (1938) qui diu que la conducta aquesta regulada per les conseqüències del medi on es desenvolupa.
L'esquema d'aprenentatge és el de estimul, resposta, conseqüència (positiva o negativa).
Llavors la nostra conducta es modifica en qüestions de les conseqüències als estímuls.
Les habilitats socials s'adquireixen amb el reforçament positiu i directe. aprenentatge observacional mitjançant el desenvolupament d'expectatives cognitives respecte a situacions interpersonals i retroalimentació personal.
La teoria reclama aquest aprenentatge per saber quina
conducta ens reclamen en cada situació, tenir l'oportunitat d'observar-les i
executar-les, al mateix temps que tinguem referencies efectiva o no de la
nostra execució.
Partim d'una retroalimentació, un reforçament i una consolidació i generalització de les nostres habilitats adquirides.
Partim d'una retroalimentació, un reforçament i una consolidació i generalització de les nostres habilitats adquirides.
Tipus d’habilitats.
L'assertivitat i l'empatia són la clau en les relacions
socials i en el desenvolupament d'habilitats socials.
Les Habilitats Socials es poden dividir en diferents
tipus segons el criteri de classificació que s'utilitzi. Mitjançant Una
ordenació temàtica clàssica, apareixen 5 grups:
Grup 1: Primeres Habilitats
Socials
• Escoltar.
• Iniciar una conversa.
• Mantenir una conversa.
• Formular una pregunta.
• Donar les gràcies.
• Presentar.
• Iniciar una conversa.
• Mantenir una conversa.
• Formular una pregunta.
• Donar les gràcies.
• Presentar.
Grup 2: Habilitats Socials avançades
• Demanar ajuda.
• Participar.
• Donar instruccions.
• Seguir instruccions.
• Disculpar-se.
• Convèncer als altres.
• Donar la teva opinió sobre el que penses
• Participar.
• Donar instruccions.
• Seguir instruccions.
• Disculpar-se.
• Convèncer als altres.
• Donar la teva opinió sobre el que penses
Grup 3: Habilitats
relacionades amb Els sentiments
• Conèixer els propis
sentiments.
• Expressar els sentiments.
• Comprendre els sentiments dels altres.
• Enfrontar-se amb l'enuig de l'altre.
• Expressar afecte.
• Resoldre la por.
• Auto-recompen
• Expressar els sentiments.
• Comprendre els sentiments dels altres.
• Enfrontar-se amb l'enuig de l'altre.
• Expressar afecte.
• Resoldre la por.
• Auto-recompen
Grup 4: Habilitats
alternatives a l'agressió
• Demanar permís.
• Compartir alguna cosa.
• Ajudar els altres.
• Negociar.
• Començar l'autocontrol.
• Defensar els propis: drets.
• Respondre a les bromes.
• Evitar els problemes.
• No entrar en baralles.
• Compartir alguna cosa.
• Ajudar els altres.
• Negociar.
• Començar l'autocontrol.
• Defensar els propis: drets.
• Respondre a les bromes.
• Evitar els problemes.
• No entrar en baralles.
Grup 5: Habilitats per fer
front a l'estrès
• Formular una queixa
• Respondre una queixa.
• Demostrar esportivitat després del joc.
• Resoldre la vergonya.
• Defensar a un amic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario