jueves, 4 de junio de 2015

CONCLUSIONS



Avui han acabat les meves pràctiques com a psicopedagoga al Pla comunitari de Navas. He estat aquí quasi tot el curs, ja que vaig realitzar el meu primer període de pràctiques també al PDC.
Durant tot aquest temps he après moltes coses però potser la que més he de recalcar  que un psicopedagog no treballa amb màquines sinó amb persones i que com a tal em de saber actuar i ser ràpids en les nostres tasques.
Al món social he pogut veure que el psicopedagog ha d’estar per a tot, no té unes competències marcades i tancades sinó que en el meu cas de tècnic del barri de Navas tant havies de saber gestionar les diferents comissions així com entitats promotores com els projectes de cadascuna d’ells com també havies de fer atenció personalitzada o dinamitzar actes. El psicopedagog per tant ha de tenir unes característiques polivalents i saber de tot.
En el meu projecte com intervenció he volgut veure i comprovar com el ball i l’activitat física afavoreixen les habilitats socials de la gent gran. Amb aquest projecte he descobert que les habilitats socials no tenen teories concises ni pràctiques exactes, sinó que l’autoestima, l’autoconcepte i la forma de relacionar-se no tenen ni edat ni sexe sinó que com sempre, cada persona som diferents.
He volgut saber que l’autoestima com deia Bandura es modifica segons les experiències viscudes i volia comprovar si gent gran amb una autoestima relativament baixa per circumstàncies personals (soledat, pobresa…) podia augmentar significativament després de fer una activitat amb energia i vitalitat.
He descobert i aixi quedés plasmat al meu informe final que la gent gran tornen a ser joves, és a dir, que quan ja tenen tot fet a nivell familiar i laboral, tornen a gaudir del seu temps i busquen tota mena d’activitats per poder relacionar-se i si, pujar la seva autoestima.
Amb aquesta ultima entrada, vull concloure que crec que he trobat sentit a la psicopedagogia gràcies aquestes pràctiques i amb aquest món social totalment desconegut per mi. He pogut veure i conèixer que un psicopedagog té molts registres que l’educació formal no pot dur a terme per la seva tipologia i que aquí el tracte i el contacte amb la gent és molt més proper, molt més espontani i personalment he tingut la sensació d’ajudar a la gent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario