Segona sessió de Moviavis

La segona sessió ha estat marcada per un succés molt impactant per a tots. El Pdc de Navas té la seva oficina enfront de l'institut Joan Fuster on aquest matí ha ocorregut la desgràcia d'un mestre mort per un alumne. Ens han desallotjat a tots i ens han retingut a la plaça al voltant. Després he pogut donar la segona sessió i encara que hem ballat i gaudit d'una estona de moviment l'aire estava impregnat de mala sensació.
Cal dir que jo treballo com a monitora de ball a l'institut i ho he viscut d'una forma molt especial que vull compartir donat que pot estar relacionat amb aspectes de la psicopedagogia personal i de la psicopedagogia que hem d'oferir a les demes.
La sensació personal és indescriptible la veritat, és una barreja d'emocions, alhora indignació, tristesa rabia. Diguem que no em puc creure el que ha passat, l'institut és com casa meva en el sentit sentimental, fa anys que estic treballant i es com si m'haguessin ferit a mi directament, estic per tant en aquesta fase de dol i de xoc. Per tant si jo em sento així que no visc la rutina diària del centre no puc arribar a imaginar 100% com pot estar tant els alumnes com tota la comunitat educativa del centre. Vull empatitzar amb ells i els hi he ofert la meva ajuda incondicional a tots ells.
Una situació dramàtica que ha tocat viure a uns alumnes que ja es caracteritzaven per la seva unitat i per les seves ganes de fer coses junts i això hi ha comentat i han demostrat la seva força i unitat.
Sincerament un succés inimaginable que ens està tocant viure i on la societat de Navas i de Sant Andreu demostra la seva solidaritat.
Personalment necessito deixar passar el temps per poder reprendre les classes que hi faig al centre i intentar tornar a la normalitat que crec que serà quasi impossible.
Un cop més destacada la meva sensació d'incredulitat i de dol on sento al Joan Fuster molt meu i avui serà de tots

Primera sessió del moviavis

La primera sessió ha estat un boom de sensacions. Primerament esperàvem unes 20 persones, però van venir unes 35 a provar que això de Zumba.
Aquestes persones ja són usuàries habituals del Casal i per tant fan moltes activitats i parteixo de gent molt activa socialment per això em preocupa a l'hora de buidar els test on partirem d'un alt nivell d'autoestima.
La sessió era inicialment d'una hora però no la vam poder completar donat que els alumnes estaven cansats i van dir que per lla primera sessió ja era suficient amb 45 minuts. També destacar que vaig preparar dues coreografies i que només vam poder fer una, no volia introduir massa informació per a la primera sessió. De fet una curiositat és que els alumnes tenien més de 65 anys però és que molts tenien més de 70 anys i algun de 80 per tant va ser una altra raó per no fixar tanta canya.
Com experiència inicial increïble, va ser una injecció de positivisme per tots tant per a ells com per a mi. La meva conclusió de la primera sessió és que l'edat és un número i que nosaltres marquem el nostre ritme de vida i aquests alumnes tenen un ritme de vida alt i això estimula positivament en la nostra autoestima. En definitiva un estudi molt interessant, gratificant i un moment d'autoestima mútua

SESSIÓ 1. SEGON BALL

La segona coreografia és més rítmica i amb moviments més físicament
durs. L'objectiu és que els participants puguin comprovar que hi poden
fer-ho que són moviments accessibles a ells.


Un cop més el ball parla per si sol.

SESSIÓ 1. PRIMER BALL

La primera coreografia és molt tranquil·la quant a ritme però molt expressiva i sensual en moviments. Vull que les participants perdre vergonyes i complexos i que puguin gaudir del ball i del seu cos.

Crec que el ball parla per si sol.

COMENÇA MOVIAVIS

Demà comença la segona fase on es duran a terme les diferents sessions. Segons la directiva directora del casal de gent gran de Navàs, hi ha unes 20 alumnes inscrites la qual cosa és molt positiu per a poder obtenir resultats més significatius a la meva recerca on crec que el ball augmentarà el seu grau d’autoestima i d’autoconcepte i les seves relacions interpersonals.
Per dur a terme la primera sessió d’una hora hefet una petita programació o guió de treball físic.
Primerament, farem, uns exercissis d’escalfament amb música activa. Després el meu objectiu es poder explicar dues coreografies molt làmines i diferent dificultat i per ultim fer uns exercissis de relaxació per tornar a la calma.
És el primer cop que treballo amb gent més gran de 65 anys per tant no sé com respondran ni al ritme de sessió ni a la dificultat de les coreografies.
Estic nerviosa per veure les seves cares i les seua reacció quan els hi demani moviments de malucs i un estil sexy.
Vull deixar els dos enllaços de les coreografies que he pensat per elles. Es tracta d’un canal del you tube meu i són coreografies meves que utilitzo a la meva feina com a monitora de ball d’activitats extraescolars infantil i juvenil.

CARTELL DEFINITIU

Finalment el cartell publicitari que difondre per totes les entitats promotores del PDC serà aquest. Un càrtel el qual informa de les sessions on seran i l’horari i amb un eslògan d’ànims per a tots els participants. La imatge ha variat una mica del cartell inicial perquè vam voler treure l’estereotip de dona i home ballant i fer-ho més genèric, volia simbolitzar o representar que no fa falta ballar o gaudir amb una sola persona sinó que ho podem fer tots junts i de forma individual.
Personalment el disseny és fantàstic, ja que es un cartell molt positiu visualment i invita al somriure quan ho veus i es un dels objectius de la intervenció, somriure.. Psicològicament els colors influeixen en el nostre estat d’anim i al tractar-se d’una activitat de moviment físic els colors han de ser molt cridaners per aixi motivar als participants. La informació és breu i concisa i per tant entenedora per a tots els que hi vulguin participar.
Considero que tot comte i en la fase de preparació el disseny del cartell és un eix important i imprescindible.

MODIFICACIÓ DEL QüESTIONARI

Després de veure quin serà el perfil de subjectes de la meva recerca, analitzo que molt d'ells no són catalans de naixement i que potser són d'Andalusia o Extremadura que van emigrar de jover. És per això que modifico el meu qüestionari i ofereixo les dues versions, en català i en castellà.

1. Quan em comparo amb altres persones...
a. Em sento fatal destacant les seves virtuts i afiançant els meus defectes.
b. Em trobo bé amb mi mateix, cadascú té al seu encant.

2. Quan em miro al mirall...
a. En general m'agrada el que miro.
b. em canviaria moltes coses o quasi bé per compte

3. Davant d'un nou projecte o meta que tinc al cap...
a. Tracto de no pensar en el meu objectiu, suficient tinc amb les meves tasques quotidianes.
b. Planifico d'entrada els passos de l'objectiu m'alegro dels passos

4. Crec que la gent que m'envolta...
a. Ho passen bé amb mi.
b. S'avorreixen contínuament cada cop que hi estem junts.

5. Quan algú em critica...
a. De seguida em m0ensorro.
b. Intento aprofitar la critica per créixer com a persona.

6. Quant al meu entorn familiar (família, parella...)
a. Em sento valorat i molt estimat.
b. Sóc un zero a l'esquerra.

7. L'opinió dels altres cap a mi...
a. M'importa molt i m'afecta molt el que pensen.
b. Pot arribar a canviar bastants coses en el meu comportament.

8. Quan conec gent nova...
a. Vaig tranquil perquè generalment li agrado a la gent.
b. Ho passo fatal, en mi hi ha alguna cosa que no agrada del tot.

9.Quan he comés una malaptesa graciosa davant de la gent (caiguda, trencar un objecte...)
a. Em fa molta vergonya, sempre em toca a mi fer el ridicul.
b. Faig broma amb la gent, intento treure la part divertida de la situació.

10. A l'hora de prendre decisions...
a. Em sento segur de mi mateix.
b. Necessito l'aprovació de gent que considero millor que jo.

11. Si una persona a la qual valoro em parla malament...
a. Faig silenci, de vegades em mereixo que em parlin així, ho fan per al meu bé.
b. No ho tolero, encara que m'hagi equivocat em mereixo ser tractat amb respecte.

12. Davant les situacions difícils...
a. Tinc en comte la meva experiència personal en situacions similars per poder afrontar-les.
b. Sento ansietat per haver d'afrontar temor a equivocar-me però ho faig jo so

 

REUNIÓ AMB LA DIRECCIÓ DEL CASAL DE GENT GRAN

Una vegada preparat el material, el meu tutor i jo ens reunim amb Marife, la directora del casal d’avis de Navas . Ella és la responsable dels Casals d’avis de la zona de Navas i Sagrera i será qui ens deixi les seves instal·lacions per dur a terme les diferents sessions. A més que els usuaris ja hi participen en diferents activitats físiques són subjectes ideals per a la recerca.

Quan ens reunim amb ella i li presentem el projecte i els nostres objectius sembla estar encantada li sembla molt bona idea i creu que els usuaris estaran molt interessats.

D’altra banda em recomana que canvi el cartell amb una imatge més plural d’avis i traient l’estereotip d’un avi busca a una àvia, ja que hi ha moltes persones soles i també voldran gaudir de l’activitat.

Modifiquem i tanquem dates Nosaltres proposàvem els diez 9, 14, 16,21 I 23 d’abril, però per disponibilitat de les seves sales vam establir les sessions els Dilluns, 20, 27 d’abril i 4 de maig d'11:30 h a 12:30 h.

Després d’establir les dates vam veure la sala i on en aquell moment estaven fent una classe de gimnàstica. Les usuàries són majors de 65 anys però amb una vitalitat de 25. Totes em feien preguntes i es mostraven molt interessades.

Com a reflexió personal em emporto l'entrega que mostra tothom des de Marife com les usuàries de fer coses i gaudir del temps, treballar amb un col·lectiu tant fràgil però tant experimentat crec que serà molt satisfactori. Un cop més he comprovat que el món social existeix que la gent vol fer coses per a les demes però que moltes vegades són els papers i la burocràcia qui dificulta aquest process.

D’altra banda amb els subjectes que he pogut observar crec que la meva hipòtesi es confirmarà, ja que són molt actius i amb ganes de participar en tot el que li proposem.